Login or Join
|
|
Read Ebook: La Mare-Balena by Catal V Ctor
Font size: Background color: Text color: Add to tbrJar First Page Next PageEbook has 514 lines and 23499 words, and 11 pagesLA MARE-BALENA Ja en el poble, compr? una caseta vora el mar i s?hi instal?l? amb l'esposa i el fill, esperant mansament l'hora en que el dest? hagu?s decretat l'execuci? de la sentencia. Durant el primer temps, passejava per la platja, donant conversa als mariners, o se n'entrava, per tirada invencible, en les tavernes properes, no fent- hi consum, per? ensinistrant, amb consells pr?ctics i maules de l'ofici, els taverners amics; despr?s, se quedava ja a casa els dies r?fols: darrerament, a mida que el mal empitjorava, gaireb? no eixia mai, ara fent llit, ara arribant-se fins al balc?, i all?, groc i rexuclat, amb la barba de tres dies i l'al? entrebancat, se passava les hores en un balanc?, guaitant llargament, hipn?ticament, el trag? de la platja, l'anar i venir de la gentada, la frescor de la mar, l'enriolament del cel, la profess? cerimoniosa de les barques, que marxaven cap al lluny, com teoria de verges sagrades en espectacle de ritual... La sang del pobre h?tic, emmetzinada i corrupta, s'anava descomponent i afeblint sota aquell mantell d'esplend?ncies, prop de les sanitoses emanacions, en mig del formigueig de vida intensa... Mes, com per llei de divinals compensacions, el pare moribund veia que, al caire mateix de la seva agonia, la seva sang prenia nova ufana, s'enriquia de gl?buls vermells, esdevenia una sang nova en el cos del seu fill ?nic, d'aquell Ricardet que havia dut de Barcelona p?l?lid, an?mic, fr?vol com una pe?a trencadissa, pr?xima a la destro?a. El nen, en el mes i mig de viure al poble, s'havia trasmudat: ses galtes sanitoses s'enrojolaven, sos moviments prenien empenta i vigor, la gana es feia inestroncable... tot semblava predir una bona preparaci? per a la creixen?a, una ferma resist?ncia contra l'heretatge morb?s. I el pare, al donar-se compte dels progressos, bene?a a D?u per haver-li donat l'assot de la pr?pia malaltia, que havia salvat la vida al fill estimat. M?s aquest no estava del tot content en la petita vila, on tenia de pagar son dret d'implantaci?, son delme obligat. Perqu? els metges ho havien aconsellat, perqu? la casa hi donava, perqu? no tenia germans que el distraguessen ni amics que el retinguessin dins, en Ricardet tot el dia rodava per la platja, sota l'ull vigilant i amor?s de son pare. Mes hi estava, all?, a tall d'intr?s, com pollastre caigut en galliner d'altri; que la colla de marrecs que n'eren mestres i senyors sobirans de cap a cap de jorn, se destriaven d'ell, el defugien, el miraven, primer, amb estranyesa, despr?s amb recel, m?s tard amb franca hostilitat. ? Com no, si aquell vailet de cara blanca i fina, de cabells ben tallats i pentinats, de davantal nou i planxat, de sabates polides i lluentes, se'ls mirava sempre amb mirada altiva de personeta superior, se reia sempre, amb una mitja rialleta desdenyosa, dels nens esparracats i descompostos, negres com una pega i descal?os del tot, tant a l'estiu com a l'hivern, tant els dies feiners com els de festa? S?; el nen barcelon? sentia's superior als del poble, i n'estava entonat i els ho deixava entendre; i els del poble ho entengueren i li cobraren t?rria i comen?aren tamb? a burlar-se d'ell. I es rigueren de sos airets de dameta, de sa cara de llir, de son parlar foraster, de sos esfere?ments davant d'una onada massa estesa que amenac?s mullar-li les sabates, de tot el que feia, de tot el que no feia, de tot el que deia, de tot el que callava. De primer, l'intr?s, una mica esperverat, no s'atrevia a contestar, per? no pecava de t?mid ni de pacient, i ben prompte s'encar? amb tots i torn? f?stic per f?stic, afront per afront. Si, al passar per sa vora, un se tapava el nas exclamant, <<-Ex! Put com el tom?vil del Marqu?s!..., ell responia ardidament: -Val m?s fer flaire que gratar com tu, poll?s, que no tens pintes!... Si li escarnien els ves, els oi?, els i ara! barcelonins, ell feia una rialleta i cridava al punt, marcant ben b? les lletres: - Mare!... Vull figos!... Deixe la vele,lladre!...Quinos ocos m?s blancos!... Amb son oir desprevingut de foraster havia arreplegat de seguida la particularitat : aquelles e e e clares i penetrants dels singulars femenins i aquelles o o o confoses dels plurals, que feien de la parla marinera de la vila una excepci? remarcable en la fon?tica general de la costa. El guant estava llen?at, la brega empenyada. Com acabaria? Probablement hauria acabat en santa pau, fonent-se en un els dos elements dissemblants, per ra? de m?tua necessitat, de l'atracci? anivelladora que porta en si la infantesa, si en la incipient rivalderia no hagu?s brollat el ferment tr?gic que m?s cruelment enverina les passions, tant en xics com en grans: l'enveja. Els nens del poble, que fins a l'aparici? d'en Ricardet havien sigut feli?os en son estat, saberen de cop i volta, per boca del nou- vingut, que eren pobres, que eren bruts, que eren lletjos, que eren b?sties, que sos pares anaven a la taverna, que una taverna ?s menys que un caf?, que el que t? un caf? ?s senyor, que el que ?s senyor t? diners, que el papa d'en Ricardet havia sigut cafeter i, per tant, era senyor i tenia diners, i que en Ricardet, un cop gran, tamb? seria senyor i ric i viuria a Barcelona, i ells s'estarien al poble, fent de mariners i prou... I la brivalla, al saber tot aix?, sent? tamb? de cop i volta l'escalfor del despit i de la vergonya, el rau-rau per la privaci? d'all? que no tenia...Per sa banda, en Ricardet, a qui el medi anava guanyant r?pidament, amb aquella for?a d'impressi? amb qu? la novetat s'encarna en el cor tendre, descobr? amb estranyesa mortificada que no n'hi havia prou d'?sser ciutad? per a meravellar la gent : que a poble tamb? es burlaven de qui no parlava com ells, que deien nenes i mitges senyores als nens que no sabien nedar ni capbussar-se, tirar pedres i pescar patellides, jugar a pilota i empaitar els gossos... I, malgrat sos fums i sos retrets ventolaris, hauria donat mitja vida per tornar-se en un santiament com sos enemics, i llen?ar-se cap avall de la roca m?s forana i colrar-se, tot nu, al bat del sol, entre dues remullades, i esgarrapar-se amb el primer arribat per patellida m?s o menys en la cabassa... Mes no trobava en si coratge per a aquelles empreses, i, a m?s a m?s, el papa es passejava sempre per all? fora, sotjant-lo, i si s'acostava massa a la lloagada li feia un crit de seguida. Pass? l'estiu i acab? el setembre amb la proximitat de les veremes. Els vinyaters portaren, com d'habitud, les samals a estanyar, i, aix? que de matinada sortiren els llaguts, les omplenaren d'aigua salada, arrenglerades tot peu de la rompent. Quan la brivalla eix? al carrer i les va veure, resson? un crit de joia i l'entusiasme s'encengu? arreu, com un reguer de p?lvora. De seguida estigueren concertats per a l'expedici?: eren deu, quinze, vint-i-cint , els que s'allistaren per anar fins a la Mare-Balena. La Mare-Balena era un illot de tosca que negrejava a unes quantes braces banda all? de la boca del port. La gent gran ne deia de l'illot la Roca-Grossa, per? tots els petits el coneixien per l'a1tre nom, que, en temps immemorial, li deuria haver tret un tocat de mal d'imaginaci?, menys ignorant que sos conve?ns. La Mare-Balena era l'encegament de totes les larves de gat de mar que criava la vila. Anar a la Mare-Balena, cavalcar sobre son llom punx?s, fer l'arbre-forc en qualsevol aresta, cercar-hi gratonells o cargols per les cr?tues, ?valga'ns D?u, quina ventura! ?Quina meravella que deixava encantats els amics i companys!... Sols que de la platja a l'illot hi havia massa bella pitada, i nedant no tots hi podien arribar: calia esperar ocasions extraordin?ries, en que la cosa result?s m?s avinenta; i cap d'aquelles ocasions com la que s'oferia per les veremes, en qu? els navilis eren nombrosos i tothom feia els ulls grossos davant l'entremaliadura... Quan en Ricardet eix? de casa, la flota sencera estava a punt de llevar l'?ncora. Totes les samals balancejaven en l'aigua i dins cada samal arrupit un nen de color de xacolata, envernissat, lluent, de la primera remollina. Sobre el mar clar?fic del mat?, aquells cossets nus i polimentats tenien la foscor i la gracia de petits bronzes d'art. En Ricardet sent? un nuament de cor: ni tan sols tingu? de preguntar de qu? es tractava.? Prou que n'havia sentit parlar, d'aquelles expedicions anyals a la Mare-Balena i de les meravelles que aquesta atresorava en son si! Sempre que ell feia refer?ncia als bancs de vellut, als miralls, als nombrosos calendaris que esmaltaven les parets i que donaven magnific?ncia a son caf? estat, sortien a relluir les meravelles de la Mare-Balena. ?Qu? eren els encoixinats, qu? els miralls, qu? els calendaris, comparat amb els llongants i les llagostes que corrien per aquelles roques, amb les molses de tots colors que encatifaven la Cova Petita, amb les pedres, com de vidre volador, que penjaven del sostre, i, sobretot, amb la Serena, aquella Serena esparveradora que, per anys, havien vista tal i tal avi de la vila i que era una mena d'escorpra grossa, grossa com el campanar, amb els ulls de guspires, les ganyes vermelles com coral i les escates de plata: aquella Serena que d'un rev?s de cua girava els llaguts com si fossen cloves de nou, i se n'enduia els homes a sota aigua, on, si no li donaven cent unces d'or o el fill m?s petit que tenien, els encantava, fent-los tornar, per sempre m?s, botes marines o mates d'alguer?... I doncs, qu? es pensava el presumit? ?No hi havia res al m?n, ni a Barcelona, com la Mare-Balena!... El jove ciutad?, que, en aquella altra cova plena sols de tauletes i ampolles de begudes, mai havia conegut l'enc?s d'una rondalla fant?stica, de bon comen?ament n'havia restat fadat pels esqueixos de llegenda que a l'atzar se desprenien d'aquelles imaginacions ca?tiques, mig descloses tot just en les ubagors de la ignorancia, per? que ja es llen?aven, ardides i amb totes les veles desplegades, cap al misteri po?tic, nort eternal de tot home de mar... El pilot en cap de l'esquadra, un bordegassot espigat ja, al veure el foraster embadalit contemplant les maniobres, va cridar-li: -Tu, bleda... ? Que no hi vols venir a la Mare-Balena? El chor esclat? en rialles de mofa... -Coi! Se mollarie la cue de la bate! -xiscl? un. -La mame li pegarie!...-f?u un altre. -Que hi vagi amb la tartana de l'ordinari - afeg? un ter?... Aquella can?? de la seva covardia era el que m?s indignava a en Ricardet; vingu? blanc de r?bia. I de cop, sent? que li fugien totes les temen?es. Nedant, no, que no podria anar-hi a la Mare-Balena, perqu? no en sabia, de nedar, per? dins d?una samal, com ells, gran m?rit! Se veia tan capa? de fer el viatge com qualsevol altre... La bandada hi rigu? m?s i m?s. -Alce si goses!... -Llengue, llengue... I tots li mostraren un pam de la seva. -Qu? t?hi jugues, poll?s, que hi vaig?- exclam? en Ricardet, dirigint-se al nen de m?s prop i urpint-lo amb la mirada ardida de costum. -Ho dius perqu? no tens samal!...-f?u l?interpel?lat, aviant de dos vigorosos cops de bra? la nau que tripulava. El barcelon? guait? cap a sa casa; el papa es trobava malament, aquell dia: potser no es llevaria. La mama tenia feina, en aquella hora i no sortiria pas a guaitar.- Dona?m la teva i ho veur?s... La bandada sembl? sorpresa del rampell. Hi hagu? deliberaci? a mitja vaeu, rialletes entre dents, i el grandass?s de la colla, el patr? de l?estol, salt? de la seva samal, la remolc? agafada per la cornalera, fins a terra, i digu? molt seriosament an en Ricardet: -Aqu? tens aquesta... El foraster cregu? que li feia una nova mofa. -I tu?- pregunt? t?midament. -Jo hi anir? nedant... Tinc prou pit, jo... i -declar? el patr? amb orgull. En Ricardet vacil?l? un moment. Al veure-ho el chor torn? a la seva. -Eh?, eh?!...Llengue,llengue!... -Me la deixes de bo de bo?-f?u l'ofes, amb acci? de treure's el davantal. El patr? sembl? que de repent s'hagu?s humanitzat. -De bo, de bo; i et remolcar?, si no saps vogar... Un minut despr?s, en Ricardet, sens un fil de roba, que estava apilotada en un farcell entre ses carnes, ocupava la samal. L'esquena blanca i fina, com de cresp? de seda, se contreia tota a l'airet del mat?, quina frescor seca i penetrant provava per primera volta. De repent, a la sensaci? ingrata, se sent? esverat, repenedit de l'atreviment. Si hagu?s gosat, hauria tornat enrera; mes, com per tallar-li l'intent, tota la tropa xiscl? esbojarrada: -Ei, ei! Sembla una nene!... -Tote tremole! -Mireu que ganye-blanc!... -?s pescat de vuit dies... -Refresquem-lo!... Add to tbrJar First Page Next Page |
Terms of Use Stock Market News! © gutenberg.org.in2025 All Rights reserved.