Read Ebook: La Mare-Balena by Catal V Ctor

Font size: 10 px 15 px 20 px 25 px 30 px 35 px

Background color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Text color: BlackWhiteGrayLight GrayDark GrayDim Gray

Apply/Save settings

Ebook has 514 lines and 23499 words, and 11 pages

-Refresquem-lo!...

I li tiraven grapats d'aigua de tots cantons, que petaven en son cap, en ses espatlles, regalant- li despr?s espinada avall..S?esporugu? m?s: tota sa ardidesa havia desaparegut com per miracle; li petaven les dents de fred i de por.

El patr?, que semblava haver-se constitu?t en protector seu, crid? els altres, fent una rialleta significativa:

-Eli?! Deixeu-lo estar sin? fugir?...

Fou el mot d?ordre.

Les grapades d?aigua cessaren i tots el vailets s?acomodaren en la nau respectiva, bracejant per posar-la en equilibri, per orientar- la, fent de proa i popa les cornaleres. Son? un crit de comandament, la samal d?en Ricardet fou tirada enll? per una vigorosa empenta del nedador, i la flota part? tota sencera. De cada atuell, que clapotejava en l?aigua, ballant com una mena de dan?a estranya, eixia un cap esburrifat i moll, una esquena corbada i dos bra?os prims i ?gils que s?agitaven a banda i banda a manera d?un aparell de rems. I la flota s?allunyava, s?allunyava desordenadament, per? amb m?s rapidesa de la que era d?esperar. La nau d?en Ricardet anava a rerassaga: son tripulant, inh?bil i torbat, no hauria encertat a fer-la aven?ar un pas, m?s son nou amic, el patr? de la colla, que nedava a son costat, entre esbufec i esbufec, el feia enll?, sempre enll?.

A les deu el t?sic s?havia llevat, aclofant-se rera el balc?. Pregunt? a sa muller on era el nen.

-On vols que sigui? A fora, com de costum.

I eix?: pass? una estona, Quan la muller torn?, el malalt repet? la pregunta.

-Est? per la platja: ja t?ho he dit...

-?s que no el veig enlloc; que no l'he vist d?avui...Crida?l! La dona sort?, guait?, i, no veient, ella tampoc, el fill, va cridar- lo. Al nom d'en Ricardet, dos o tres nens que es vestien al peu de l'aigua, apretaren a c?rrer i desaparegue- ren de la platja, deixant buides d'aigua les samals que acabaven de desocupar. Arribaren altres nens, i la mare, inquieta, s'acost? a preguntar-los si havien vist el seu fill. Els interpel?lats se sobtaren tant, tartamudejaren tant i de tal manera s'esglaiaren de sa presencia, que la pobre. dona, de repent, pressent? una cosa esgarrifosa i llen?? un esgarip penetrant.

Acud? gent; algun xiquet, m?s insensible o m?s inconscient que els altres, parl?. Acte seguit fou botat a l'aigua alienadament un bot i quatre homes se llen?aren en busca del nen perdut. De cada cop de rem se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig fet. Anaven trobant samals i m?s samals que retornaven; a cada samal, el bot ralentia per un moment la marxa per fer una pregunta, i despr?s tornava a caminar amb m?s fer?stega envestida. Quan les samals arribaven en terra, les figuretes que hi havia a dins ja no semblaven de bronze, sin? de llaut? vell: tan esblaimades estaven sota sa brunesa. Una renglera de gent acordonava la platja i una ullera de llarga vista seguia neguitosament el cam? del bot.

En la cambra de l'h?tic, plena de ve?nes, tothom parlava barroerament, tractant d?apaivagar el desfici del malalt, mentre en el menjador la mestressa de la casa udolava i es retorcia, presa d?un violent atac de nervis...

El bot explorador no tingu? de cercar gaire. Banda enll? de la Mare- Balena, entre l?escuma dels rompents, apareixia i desapareixia una mota blanquinosa. Com el bot no podia arrimar-se, un home es tir? a l?aigua, i deu minuts despr?s, jeia est?s al fons de la petita nau, sobre les costelles pelades, un tendre cos macat i moradenc, al que no calia ja cap socors.

En va havien provat d?arrabassar a l?h?tic de darrera dels vidres; i quan vei? tornar el bot i els d?a bord que demanaven als d?en terra un llen?ol, i lleg? en les cares fosques la nova fatal, caigu? en una basca de la que no podien retornar-lo. Si hi hagu?s quedat, el dest? li hauria estalviat dos jorns inacabables de dolor.

De seguida va saber-se en detall el que havia passat. Els expedicionaris, quan en Ricardet els desafi? en seguir-los, rancuniosos amb aquell nen que sempre els humiliava amb son menyspreu, es conjuraren per jugar-li una mala passada. Remolcaren fins a l?illot l?inexpert, i all?, segurs que no podria valdre?s sol, l?abandonaren, fugint tot apressadament per donar la volta a la roca, sens fer cap cas de sos crits, sos plors i ses s?pliques. Volien deixar-lo bregar una bona estona, barallant-se amb les ones, per riure?s despr?s de son esglai i privar-lo per sempre m?s de gallejar. Per? no comptaven amb la cua del diable. Despr?s dels crits i les s?pliques, en Ricardet, quan vei? desapar?ixer de la vista la darrera samal i que ell quedava a merc? d'aquelles muntanyes d'aigua verda que en son terror li pareixien immenses, l'infeli? perd? la terra, estir? desesperadament els bra?os, decantant tot el pes d'una banda, i de repent, la samal, desequi- librada, don? tomb, girant-se de sota a sobre com per virtut d'un enginy... Els nens que donaven la volta a tot batre de bra?os, quedaren immobilitzats pel ress? d'un ahuc estrany, com de bestia en degolla, seguit d'un gran clapoteig i despr?s d'un gran silenci... Una mica intranquils, digueren al m?s tard? que retroced?s... La samal nedava de costat, i d'en Ricardet no se'n veia ni el rastre. Una esgarrifan?a anguilej? per l'esquena fins dels m?s rancuniosos. Se posaren a cridar, una, dues, tres vegades, fent botzina amb les mans; ning? respongu?, fora una gavina que s'alluny? xisclant... Aleshores entreveient confosament les impensades conseq?encies de llur acte, els petits assassins, sens dir-se res, espaumats com folls, fugiren a l'escampada, a qui podia m?s...

El senyor mestre de la vila, que havia fet estudis en un seminari, era donat a l'orat?ria, i de tota ocurr?ncia, feli? o desgraciada, ne treia subst?ncia i mel per a les seves ensenyances. Aix? que hagu? esment de la trag?dia, congreg? sos deixebles en l?aula i quan els tingu? aplegats a son entorn, com rebrolls a l?entorn de la soca, els f?u veure, en un inspirat predicot, com les petites causes produeixen grans efectes i fins on duen les disputes, els punts de vanitat i les revenges mesquines... Mateix que gemmes en mantell reial, resplendien en el bell parlament espurnes de cl?ssica sabiduria que l?auditori admir? sense capir...

?Horresco referens... Ne puero gladium.... Nescit vox missa reverti... Nemo sine vitiis nascitur...Initium omnis peccati superbia...?

TEMPTACI?

Avui ha passat la Temptaci? pel meu carrer... Avui ha passat la temptaci? i he pogut comprovar que encara resten herois, que encara resten ?nimes de bon tremp, capaces de resistir-hi, a les temptacions.

La meva cambra d?na a una via de poc tr?nsit, ara que li han tret l'escap?adura dels estenedors, on abans, de temps immemorial, les dones anaven a remendar-hi les xarxes, i els homes a fumar-hi cigarrets, ajas?ats pel solei i escatint balderament entre ell o fent mandrosa companyia an elles.

Al cap del carrer hi ha un estudi per a la canalla, i cada mat?, tot arreglant-me davant de l'espill, s?n la meva distracci? els nens que van a estudi. A trav?s del balc? esbatanat, amb la persiana estesa fins a la barana, hi arriben llur trapelleig d'anyells i llurs veuetes innocents. En cada pas i cada veu podr?a una observaci? atent?vola descobrir-hi un temperament, una tirada, com podr?a descobrir la lupa, dins de la llavor, les fulletes replegades i incipients de l'arbre futur.

I a mi em plau endevinar, qualque volta, la galladura del Dest?, en aquelles llavors humanes que van en busca de l'escalf covador de l'escola.

Avui n'ha sigut dia, de sorpendre rastres de la misteriosa galladura.

Eren dos els actors de la breu escena. L'un parlava, l'altre escoltava. Aquest era el m?s gran: tot un homenet de sis a set anys, ben endrecat, ben apeda?adet el davantal vell de teixit blav?s, penjada al coll la motxilla plena de llibres... Caminava tot seri?s, tot dretet...

L'altre no passaria de cinc anys. Bru i tens de pell com una patateta novella; descalcet, en manegues de camisa; un el?stic esfilagarsat aguantava les calces; un sarronet de roba negre susp?s d'una veta, retorta com un cordill...

El patufet menut anava mig pas enrera, fregant amb son morric? llefisc?s l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a desgranar-li a l'o?da ses paraules... suau, caute, insinuant actitud com un petit Mefist. I sa veu era, el mateix que sa actitud, amoixadora, plena d'inflexions gatunes... Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa d'infant saltant de la mamella:

Eh?... V?s venir ? V?s venir a casa nostra ?...

Se veia que la pregunta arrencava de lluny, potser de quatre passes enrera, i que ja havia sigut rebutjada pel nen dretet. Aquest f?u ara amb el cap un moviment negatiu i segu? caminant silenci?s, en direcci? d'estudi.

Mefist, a retal?, an? seguint-lo. Al cap d'un segon, sa veu insinuant continu?:

-Nosatros... nosatros... tenim un pot... oi! Tenim un pot... i una ampolla petita... i... i un pollastre petit...

El nen dret se mig detingu?, escoltant; tomb? lleument el cap, esguard? a l'entrescada al company? temptador.

Se veia que, aquesta volta, les inflexions gatunes anaven a fer blanc, a topar amb l'escletxa d'una feblesa, d'una curiositat, per a enllestir son obra il?l?citament pertorbadora en la voluntat assetjada...

Mefist va collir-ho de seguida: r?pid, sembl? embolcallar son oferiment de delectances...

-V?s venir?...Eh?...Si vens te l?ensenyare...

Un punt de dubte, de vacil?laci?, tremol?, esmaperdut, al fons dels ulls seriosos, devinguts relluents, de l'estudiant. Guait? amunt i avall... No passava ning?: ning? podia contar l'escapada a la mare endre?ada, curosa, que complia i ensenyava a complir les obligacions...

La veu era apressant, arrossegadora... El morriquet greix?s fregava la m?nega polida... S'endevinaven, enlairades anhelosament, dues ninetes de Pan, sotjant les nimfes per ullprendre-les... El nen dretet torn? a mirar amunt, lentament... De cop sa mirada s'encall?: havia topat amb la porta de l'escola. Fou un llampec... Com emp?s per nova for?a, torn? a caminar, silenci?s sempre, sens ni tan sols fer un gest denegador.

La Temptaci? havia sigut ven?uda: els jocs, la corribanda, les visions promeses: totes les hur?s de l'Ed?n de Mahoma no havien pogut desviar aquella ?nima entera de l'obligaci? penosa, de l'ordre d'anar a estudi, dictada per la mare que sabia complir i fer complir...

El petit desordenat no es don?, encar: les temptacions s?n reincidents, batalladores, incansables; tenen la perfidiosa insistencia del benedict?.

La veu, vellutada de voluptats, de l'etern Mefist inductor de tots els mancaments, segu? perseguint, dol?ament obstinada, l'orella de l'heroi:

-Nosatros... nosatros, tenim un pot... i una ampolla petita... i un pollastre petit...

Mes l'heroi seguia sa ruta sens aturar-se ni vacil?lar. Triomfador ardit del primer impuls de feblesa, era ja invulnerable: res no havia de t?mer.

ENAIGUAMENT

La Tecla de la Riera tingu? la segona criatura quan la primera estava per complir-li quatre anys. Aix? que la grossesa fou manifesta, les dones del carrer que li feien compte la nena mentre ella era al pou o al forn, comencaren a dir amb mofa a la menuda, per a fer-la rabiar i divertir-se:

-Equ?he!... La mare tindr? un nen petit i tu caur?s de l'escambell!... Equ?he! An ell li donaran sopetes i a tu te petaran les xurriaques si no fas bondat...

I quan veieren que la criatura, de primer innocent, aix? que les entengu? es posava sorruda i feia morriquet, tot el rall esclafia a riure i no la deixaven habitar.

-Garideta, Garideta: escolta! El nen petit ser? l'hereu i el pare li donar? el camp i les vaques, i a tu et trauran a fora i haur?s de guardar ?necs... Equ?he!...equ?he!...

Aix? nasqu? la gelosia en el petit cor d'anyell. La mare, ignorant del que passava, tan tost ella girava l'esquena, no podia entendre de que li venia el canvi de geni a la infantoneta. Sempre havia sigut dol?a i pac?fica, xerraireta i alegre. Un cop llevada, rentada la carona i feta la clenxa, esmorzava i, en havent esmorzat, es posava a jugar a cou-dinetes, o feia parada de pedretes i bocinets de plat que trobava pel carrer, sostenint llargues converses amb si mateixa o cantant can?ons que sols ella s'entenia. I aix? fins a dinar, i en havent dinat, tornem-hi, fins al vespre.

-Estic al cel -deia la Tecla -: no em d?na cap amo?no, mateix que criatura no tingu?s... ?

Per? de cop les coses canviaren: la nena comen?? a fer rabineries; de seguida escup?a, se revolcava per terra, volia estripar-se la roba; al donar-li menjar, rebotia la cullera... A lo millor, a mig conversejar, amb xerradissa embullada d'aucellet, plegava en sec, baixava el caparr?, els ullets clars se li enterbolien i no volia respondre per m?s que li preguntessen...

La pobra Tecla s'anguni?.

Share on: WhatsApp @Hash Facebook Tweet